La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha explicat avui que l’any 2026 serà “un punt d’inflexió per a Catalunya pel que fa les energies renovables”. Durant la jornada ‘Passem a l’acció: cap a un sistema elèctric resilient a Catalunya’, organitzada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), la consellera ha avançat que “aquest any marcarà un canvi de tendència en les renovables: estem planificant, amb l’elaboració del PLATER, i estem accelerant en la instal·lació de potència fotovoltaica: en els primers sis mesos de l’any hem passat dels 214,3 MW en servei als 521,3 MW actuals”.

Paneque ha explicat que el conjunt de dades demostren que Catalunya avança en la direcció adequada per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic l’any 2050. “Les renovables ens ajuden a avançar cap a un model de vida, de producció i de mobilitat nets”, i per això ha reiterat la determinació del Govern a tirar endavant el PLATER. “Farem el millor document possible. Es tracta d’una eina d’ordenació que contribueix a la millora ambiental, al compliment d’objectius europeus i a no perdre oportunitats”, ha dit.

La consellera s’ha mostrat convençuda que “aquest segle veurem la fi dels combustibles fòssils”, i ha recordat que la manca de sobirania energètica té un cost de 10.000 milions d’euros anuals per al país. La jornada ha servit també per presentar el Balanç Elèctric de Catalunya de l’any 2025, elaborat per l’ICAEN, i per abordar els reptes que afronta el sistema elèctric català i els diversos enfocaments municipals a l’hora d’acollir projectes d’energies renovables.

Més demanda elèctrica, que substitueix l’ús de combustibles fòssils

El consum d’energia elèctrica a Catalunya va assolir els 43.105,1 GWh l’any 2025, un 3,8% més que l’any anterior, impulsat per l’electrificació de la demanda, i va recuperar els nivells anteriors a la crisi generada per la COVID-19. Per la seva banda, la generació d’electricitat va ascendir als 42.340,9 GWh, un 3,4% més, i la participació de les energies renovables en la matriu de producció va ser del 21,3%; de fet, les renovables van assolir la seva producció màxima en la sèrie històrica en termes absoluts.

L’evolució del consum d’energia elèctrica havia estat caracteritzada en els darrers anys per les alteracions en els patrons de consum provocades per la pandèmia i també per l’impacte de l’increment dels preus de l’energia durant el període 2022-2023, que va incentivar ajustos en la producció i en els hàbits de consum. L’evolució més recent reflecteix tendències estructurals positives, com la millora de l’eficiència energètica i l’avenç en l’electrificació de la demanda, que contribueixen a impulsar la transformació del model energètic cap a la descarbonització.

Per sectors, la indústria va ser l’àmbit que més energia elèctrica va consumir, amb un 37,1%, mentre que el sector serveis i el sector domèstic van suposar el 33,4% i el 25,3% del consum elèctric total, respectivament. La importació d’energia elèctrica va assolir el 12,4% del total de la demanda, el nivell més alt des de l’any 2010.

Pel que fa la generació, la producció d’energia elèctrica a Catalunya va créixer un 3,4% el 2025. L’any va estar marcat per l’apagada del 28 d’abril, que va comportar un increment de les restriccions tècniques per garantir la seguretat del subministrament en el conjunt del sistema elèctric espanyol. Això va provocar, per exemple, que un 9,4% de l’electricitat generada pels parcs eòlics s’aboqués i no s’aprofités.

L’energia nuclear va ser la principal font de la matriu de producció d’electricitat, amb un 55,8% del total. La producció renovable va assolir el 21,3% del total; l’energia hidroelèctrica va aportar un 8,9%, un cop superada la sequera, mentre que la fotovoltaica va aportar un 5,8% i l’eòlica, un 5,7%. El factor d’emissió del mix elèctric català es va situar en 91 grams de CO₂/kWh produït, el segon valor més baix de la sèrie dels darrers anys.

Els reptes per fer més resilient el sistema

La jornada també ha comptat amb diferents aportacions per fer avançar el sistema elèctric cap a un model més resilient. Així, una taula rodona ha reunit els representants de diferents municipis d’arreu del país que estan liderant la transició energètica a Catalunya, com són Gandesa, Maials, Ulldecona i Rupià. Han exposat les seves iniciatives en diferents àmbits, que van des de l’eficiència energètica en els equipaments municipals fins a les comunitats energètiques, passant per l’acció pedagògica. També han manifestat la necessitat que tot el món municipal treballi de manera constructiva en el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER), actualment en període d’informació pública, per tal de donar resposta als objectius de país i avançar en l’equilibri territorial.

En l’altra taula rodona s’ha tractat la flexibilitat, la xarxa elèctrica i l’emmagatzematge com a factors clau per a la resiliència del sistema elèctric. La taula, protagonitzada per Trini Sala, delegada de la regió nord-est de Redeia; Daniel Pérez, director general de L’Energètica; Oriol Xalabarder, president d’ASEME, i Cristina Corchero, vicepresidenta d’ENTRA, ha advertit del canvi d’usos que exigiran a les infraestructures elèctriques les renovables i l’electrificació de la demanda. Per això, s’ha posat l’accent en la necessitat d’abordar nous mecanismes que permetin que la demanda es reguli i s’adapti a les necessitats de la xarxa, que optimitzi el funcionament del mercat de l’emmagatzematge, i també que el conjunt d’infraestructura es dimensionin de manera òptima.

Durant la seva intervenció, l’economista Mar Reguant ha abordat el cost de la inacció a l’hora de descarbonitzar la matriu energètica, tot tenint en compte l’impacte en els àmbits econòmic, social i ambiental. Reguant ha apuntat que hi ha estudis que xifren que el canvi climàtic ja suposa la pèrdua de vides i pot implicar la pèrdua d’un 30% de l’activitat econòmica mundial, xifra que a Europa podria ser superior. Per això, ha fet una crida a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic, i ha recordat que “hi ha mesures de descarbonització cada cop més econòmiques, com les energies renovables”.